Bages en btt. Ruta 5, altiplans del Moianès.

Ruta que transcorre pels voltants de Moià, els paratges són variats amb boscs de pi roig i rouredes i rieres per la vall de Marfà o Golarda, trobarem molt bestiar al llarg del recorregut i moltes masies aïllades, algunes d'elles deshabitades però a la majoria hi viuen. La ruta transcorre pels municipis de Moià, Castellterçol, Castellcir i Collsuspina. A l'estiu ha de ser una ruta agradable però al hivern hi fa un fred que pela. A tenir en compte que rellisca molt el tram per on travessem la riera de Marfà.

Manresa-Montserrat-Marganell-Manresa

Sortideta a mig matí cap a Montserrat combinant el camí de Sant Jaume amb el GR, la sortida l'he fet desde el parc de l'agulla, cap a Viladordis i Castellbell. Agafo direcció Sant Cristofol, el camí de Sant Jaume de Castellbell i pujada constant cap a Santa Cecília. D'allà fins a Montserrat. De baixada tornaré per Marganell i a partir d'allà vaig buscant camí fins a Ca La Iaia, es fa tard i agafo un tram de carretera fins a Salelles on em torno a desviar per camins fins Manresa.

RUTA DE LES FONTS

Som Diumenge matí, s'entreveu que sortirà el sol ben aviat, finalment els companys s'han escampat, uns a caminar, altres pel Tarragonès, ... M'havien parlat d'una ruta molt propera per camins que estem tips de passar-hi, però tal com s'han lligat resulta molt entretinguda resseguint les fonts properes a Navarcles. Surto prop del parc de l'agulla tot escalfant les cames cap a Sant Fruitós i Sant Benet, tram d'obligat enllaç.

Una vegada arribat a Sant Benet comença la millor part, agafo el corriolet que em porta al pont del camí de Generes i en un no res a tocar del camí ja estic a la Font dels Burjons, original sender i el regalim que no deixa de brollar dels seus brocs, ha valgut la pena desviar-se del camí.

Continuem pujant pel camí de Generes, una vegada a dalt travessarem la carretera i baixem cap a Navarcles per anar directament a la Font Nova amb el seu berenador. L'espectacle de la tardor no deixa de sorprendrem mentre enllaço cap a la font de Solervicenç, el camí és una catifa de fulles, la font brolla a dojo.

Segueixo amunt, m'espera la Font de l'Angla, ara dins d'una petita construcció, un altra espectacle.

Ara vaig a buscar la font de les Tàpies, entre mig passo per la vora de Sant Pere de Viladecavalls, la font és lo de menys, te una aixeta i poca gràcia al costat de l'ermita.

També em trobo a la vora del camí una mostra d'art al mig del bosc, a algun artista se li ha acudit de penjar unes rodes pintades a la branca d'un arbre, no cal dir que el camí segueix igual d'espectacular.

Baixo el camí que em porta fins a la Font de les Tàpies, el lloc està espectacular, no l'havia vist mai així, només i passava durant l'estiu, amb els regalims de les roques i el salt d'aigua, em quedo una bona estona donant el volt pel lloc, fent fotos del dret i del revés a tort i a dret, una parella hi ha dut els fills que s'ho estan passant d'allò més bé,

el lloc és ombrivol, humit i comença a fer fresca, desfaig l'últim tram de baixada a la font i m'endinso per un corriolet que em tornarà al camí principal. A partir d'allà, de nou el tram obligat d'enllaç fins el parc de l'agulla passant pel Pont de Cabrianes.

La ruta les fotos

Una aventura amb en Niku

Aquest dissabte vaig sortir tard i sol a fer la volta a Montserrat, però quan era a Santa Cecília em vaig trobar un bttero que buscaba algun lloc per poder pasar una bona estona del dissabte fent esport.

Aviat ho vaig comprendre, el xicot és d'Acoi, està treballant per aquí i s'ha endut la bici per passar les estones de lleure, el Niku s'em presenta i amb poques paraules ja estem pedalant plegats, avui serà un bon company de ruta.

Enfilem cap al Monestir de Montserrat per la carretera i seguim pel camí de Sant Miquel fins a arribar al sender de les bateries que ens porta a Collbató, En Niku s'el veu disfrutar del recorregut tot i que hem de fer molt sender a peu. Una vegada som al final del sender, prop de Collbató, seguim el camí en direcció a Can Maçana, parem un moment per menjar alguna cosa que portem a les motxilles, el xaval va preparat amb fruita i huesitos, mentrestant ens tornem a trobar uns excursionistes amb els que hem anat coincidint mentre baixavem pel sender de les bateries. Prosseguim la marxa i en Niku es recorda que te la dona i els fills a Alcoi, un d'ells entrena de porter i em comenta que mai havia marxat tants dies seguits però tal i com està la feina ho ha hagut de fer. Tot xerrant ens trobem amb el cartell indicatiu del camí de les batalles al Bruc amb informació sobre la guerra del Francès.

Aviat arribem a can Maçana, agafem carretera cap a Montserrat fins que els nostres camins es tornen a separar després de donar una volta pel parc natural de la Muntanya de Montserrat. La volta d'en Niku ">

Volta a Catalunya en btt. CUNIT-TARRAGONA

Distreta etapa de la volta a Catalunya en btt, sortim d'hora al matí de Cunit, passeig marítm avall fins a Sant Salvador, allà ja deixem la línia de costa per anar cap al inteior, ben aviat estem al Vendrell, terra de Pau Casals.

Ja es denota la que entrem al territori dels castellers, tot seguit ens adrecem cap a Albinyana fins a arribar a Salomó on aprofitem per fer un esmorçar, no erem els únics que haviem fet el mateix pensament.

La data, 11 de Setembre, la tenim present a tot arreu i es que en algun balcó ja no queda espai per més simbols.

Després de pasar per un bon grapat de pobles arribem a Tarragona, fem una visita a l'aqueducte romà que està en el procés final de restauració, i per la llera del riu ens arribem al final d'questa etapa pujant pel passeig on veiem el monument als castellers fins a arribar al balcó on podem tornar a contemplar el mar.

Tram final Transpirinenca

Les dones estaven geloses perque les haviem canviat tants dies per les nostres btts, no ens va quedar més remei que emportar-nos-les a fer turisme (o sigui botigues per les capitals) mentre nosaltres pedalavem sota un cel amenaçador de pluja,

no cal dir que les dues etapes que varem fer varen transcorrer per llocs molt guapos

tot i que les nuvolades no ens acababen de deixar veure tot el paissatge que ens hagués agradat. Com sempre les pujades bastant dretes i les baixades bastant perilloses per lo molles que estaven, això va fer que les etapes duressin més de lo que teniem previst. A destacar l'amabilitat de la casa on varem pernoctar d'Etxalar i el tiberi que varem fer per sopar.

A l'endemà, a mitja etapa la pluja es va alternar amb el sol, varem prendre més precaucions per l'estat del terreny, tot i així, no cal dir que el final d'etapa va acabar amb una bona remullada al Cantàbric.

Les dues etapes finals varen ser Orreaga-Etxalar i Extalar-Hodarribia. aquí us deixo el track complert que hem fet. ">

Volta a Catalunya en btt. BARCELONA-CUNIT

Al Josep Insa Montava se li va ocorrer publicar el llibre de la volta a Catalunya en btt, va ser una provocació que caigues a les meves mans. Trucada al Agustí, preparació de la traça al gps seguin les instruccions del llibre i ja som dalt del tren en direcció a Bcn. Farem les dues primeres etapes d'una tirada. El tren ens deixa a la Plaça Espanya, aprofitem els carrils bici per arrivar-nos fins a Colon, pugem a Montjuic, vista clara i neta de Barcelona com no passa gaires vegades, passem per les instal.lacions olímpiques i baixem direcció a L'hospitalet. Tirem de dret cap a la zona Franca, som dissabte i està pràcticament deserta, l'atravessem fins a arribar al Llobregat. Ja som al Prat on el carril bici ens durà fins el final de l'aeroport, a partir d'allà tocarà anar una bona estona a peu, pel costat de l'aigua,

descalços, i es que finalment a algú amb seny se li va ocorrer de protegir alguna zona i això impedeix de passar pels camins del seu interior. De seguida som a Gava i Castelldefels on acabaria la 1a. etapa, nosaltres seguim fins les botigues de Sitges i enfilar-nos per les dures pendents que ens pujaran al Garraf, seguim amb molt bones vistes, parem a La Pleta, edifici modernista de finals del segle XIX on destaca la coberta del pou amb el mesurador del seu nivell d'aigua, també veiem la panoramica de la costa tant pel nord com pel sud i al horitzó intuim l'illa de Menorca. seguim acap a la Plana Novella,

al Monestir de Budisme Tibetà Sakya Tashi Ling ens parem per acumular forces, a part de la meditació també fan uns bons tiberis i ho hem aprofitat. Seguim el camí cap a Sitges amb el raim

a punt de collir de les vinyes i algún repetxó fins que entrem a la població amb el seu ambient característic, seguim pel passeig marítim, travessarem la zona rocosa fins a arrivar a la Platja i far de Sant Sebastià de Vilanova, també la travessem pel passeig marítim, seguim la via del ferrocarril fins a arribar a una zona de semicercles arran de mar, aprofitem per fer una bona banyada a l'aigua del mar, ens hi estem una bona estona, reprenem la marxa pel litoral tot seguint el passeig marítim de Cubelles i ja som a Cunit on acaba la 2a. etapa.

Transpirinenca 2011

Hem disfrutat d'unes etapes magnífiques de la transpirenaica, per falta de dies no la hem fet sencera, a tenir en compte que varem fer la dura variant d'Ordesa, val la pena encara que les dues anteriors etapes les varem haver d'allargar i amb el conjunt de les tres etapes es va fer dur, amb trams de més de 30 km de pujada seguits. Quan varem arribar a Roncesvalles varem agafar el camí de Sant Jaume per poder arribar a Pamplona on teniem un vehicle per tornar cap a casa. Ha estat una aventura genial 100 x 100 recomanable.
Les etapes:
Noves de Segre-Llavorsí
Llavorsí-Espui
Espui-Bonansa
Bonansa-Escalona
Escalona-Fiscal
Fiscal-Senegüe
Senegüe-Echo
Echo-Izaba
Izaba-Roncsvalles-Bizcarreta
Bizcarreta-Pamplona