Etapa durissima per lo que recomano fer-la en dos dies.
Surto de Lleida de bon matí, fa fresca i m'he d'abrigar com cal, surto de la ciutat cap a ponent, ben aviat em trobo per un terreny planer envoltat de granges, camps de conreu i arbres fruiters, de poma, de pera, de préssec i algun conill de bosc que travessa pel camí fins que arribo a Alpicat. A mida que va sortint el sol per la terra ferma em vaig escalfant, començo a entreveure a la llunyania les primeres serralades a tocar de la plana mentre pedalo ara per un terreny de secà acompanyat per dos ciclistes mentre fem petar la xerrada que em fa més lleuger arribar a Alfarràs. En aquest tram observo encuriosit l'aeroport d'Alguaire i una autovia que no porta enlloc totalment acabada i que acaba al mig d'un camp de conreu.
|
Per la Terra Ferma |
Arribo a Ivars de Noguera, s'acaben els camps de conreu i començo a pujar per entre algun camp d'ametllers i oliveres, tot plegat ben poca cosa fins que m'endinso dins el bosc per aparèixer prop del pantà de Santa Anna, m'arribo fins a Boix i l'ermita que porta el mateix nom del pantà, desplaçada i reconstruïda del seu lloc original abans no fos engolida per les aigües del pantà. Segueixo pujant mentre el paisatge es va aclarint, vaig trobant masos en ruïnes, i segueixo pujant per una bona i inòspita pista per tornar a baixar en direcció Tragó de Noguera on trobarem el trencall que ens porta a L'Alberola tot pujant pel impressionant pas del Llop.
|
Pantà de Santa Anna |
En arribar a L'Alberola per sota l'arcada d'una casa, lo més prudent seria quedar-se a descansar i dormir aquí mateix. Hi ha un
allotjament del Top Rural. Decideixo seguir sense saber lo que m'espera.
|
L'Alberola |
Desfaig part del camí per començar a pujar relativament ràpid durant 9 km., visito els Masos de Millà, i aquí comença part del calvari, una pujada dreta, solitària i rocallosa que em fa empènyer la btt amb les seves alforges durant una bona estona fins a assolir el pla de les bruixes per tornar a baixar per un pedregar a molt poca velocitat. Finalment aconsegueixo arribar a una pista de terreny rogenc i feréstec fins que trobo asfalt. Ara avanço ràpid mentre visito els poblets de Millà, Agulló i Corçà que em porta a l'entrada del camí del Congost de Mont-rebei.
|
La Pertussa |
El camí es converteix en un sender impracticable, al cim d'un penya segat es veu l'ermita de la Pertussa, han estat 10 km, dues hores i mitja d'empènyer la bici amunt i avall, desmuntar les alforges i carregar-me-les a coll, i carretejar la btt igualment. Però el paisatge que m'espera s'ho val. Com que el pantà està molt avall decideixo passar pel antic camí del fons del barranc lo que em fa avançar amb més dificultat i lentitud.
|
Congost de Mont-rebei |
En sortir del Congost travesso el pont penjant i en arribar a l'aparcament necessito col·locar el focus doncs se m'ha fet fosc. Per sort el camí que em resta fins al pont de Montanyana està asfaltat i em permet ciclar una mica més tranquil davant els sorolls que sento dins la negror del bosc.
Arribo al Pont de Montanyana molt cansat, a l'Hostal
Isidro em tracten com a casa, allotjament del tot recomanable, s'hi parla català i castellà, bon sopar i bon dormir que necessito recuperar forces per l'endemà.
LES FOTOS
LA RUTA