Etapa durissima per lo que recomano fer-la en dos dies.
Surto de Lleida de bon matí, fa fresca i m'he d'abrigar com cal, surto de la ciutat cap a ponent, ben aviat em trobo per un terreny planer envoltat de granges, camps de conreu i arbres fruiters, de poma, de pera, de préssec i algun conill de bosc que travessa pel camí fins que arribo a Alpicat. A mida que va sortint el sol per la terra ferma em vaig escalfant, començo a entreveure a la llunyania les primeres serralades a tocar de la plana mentre pedalo ara per un terreny de secà acompanyat per dos ciclistes mentre fem petar la xerrada que em fa més lleuger arribar a Alfarràs. En aquest tram observo encuriosit l'aeroport d'Alguaire i una autovia que no porta enlloc totalment acabada i que acaba al mig d'un camp de conreu.
Per la Terra Ferma |
Arribo a Ivars de Noguera, s'acaben els camps de conreu i començo a pujar per entre algun camp d'ametllers i oliveres, tot plegat ben poca cosa fins que m'endinso dins el bosc per aparèixer prop del pantà de Santa Anna, m'arribo fins a Boix i l'ermita que porta el mateix nom del pantà, desplaçada i reconstruïda del seu lloc original abans no fos engolida per les aigües del pantà. Segueixo pujant mentre el paisatge es va aclarint, vaig trobant masos en ruïnes, i segueixo pujant per una bona i inòspita pista per tornar a baixar en direcció Tragó de Noguera on trobarem el trencall que ens porta a L'Alberola tot pujant pel impressionant pas del Llop.
Pantà de Santa Anna |
En arribar a L'Alberola per sota l'arcada d'una casa, lo més prudent seria quedar-se a descansar i dormir aquí mateix. Hi ha un allotjament del Top Rural. Decideixo seguir sense saber lo que m'espera.
L'Alberola |
Desfaig part del camí per començar a pujar relativament ràpid durant 9 km., visito els Masos de Millà, i aquí comença part del calvari, una pujada dreta, solitària i rocallosa que em fa empènyer la btt amb les seves alforges durant una bona estona fins a assolir el pla de les bruixes per tornar a baixar per un pedregar a molt poca velocitat. Finalment aconsegueixo arribar a una pista de terreny rogenc i feréstec fins que trobo asfalt. Ara avanço ràpid mentre visito els poblets de Millà, Agulló i Corçà que em porta a l'entrada del camí del Congost de Mont-rebei.
La Pertussa |
Congost de Mont-rebei |
Arribo al Pont de Montanyana molt cansat, a l'Hostal Isidro em tracten com a casa, allotjament del tot recomanable, s'hi parla català i castellà, bon sopar i bon dormir que necessito recuperar forces per l'endemà.
LES FOTOS
LA RUTA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada