Sortida del dia de Nadal

Ruta del dia de Nadal. Sortideta suau per cremar una mica els dinars d'aquests dies amb bona companyia. El dia es presenta fred amb temperatures sota zero, sortim 4 btteros direcció Santpedor per anar a Castellnou, el glaç esta present per tot arreu però es va fonent amb el sol que va sortint. Desde Castellnou veiem les boires per les valls del Llobregat i els cims nevats per sobre de les boires. Un esmorzar moderat de Nadal i cap a casa.

Bages en btt. Ruta 5, altiplans del Moianès.

Ruta que transcorre pels voltants de Moià, els paratges són variats amb boscs de pi roig i rouredes i rieres per la vall de Marfà o Golarda, trobarem molt bestiar al llarg del recorregut i moltes masies aïllades, algunes d'elles deshabitades però a la majoria hi viuen. La ruta transcorre pels municipis de Moià, Castellterçol, Castellcir i Collsuspina. A l'estiu ha de ser una ruta agradable però al hivern hi fa un fred que pela. A tenir en compte que rellisca molt el tram per on travessem la riera de Marfà.

Manresa-Montserrat-Marganell-Manresa

Sortideta a mig matí cap a Montserrat combinant el camí de Sant Jaume amb el GR, la sortida l'he fet desde el parc de l'agulla, cap a Viladordis i Castellbell. Agafo direcció Sant Cristofol, el camí de Sant Jaume de Castellbell i pujada constant cap a Santa Cecília. D'allà fins a Montserrat. De baixada tornaré per Marganell i a partir d'allà vaig buscant camí fins a Ca La Iaia, es fa tard i agafo un tram de carretera fins a Salelles on em torno a desviar per camins fins Manresa.

RUTA DE LES FONTS

Som Diumenge matí, s'entreveu que sortirà el sol ben aviat, finalment els companys s'han escampat, uns a caminar, altres pel Tarragonès, ... M'havien parlat d'una ruta molt propera per camins que estem tips de passar-hi, però tal com s'han lligat resulta molt entretinguda resseguint les fonts properes a Navarcles. Surto prop del parc de l'agulla tot escalfant les cames cap a Sant Fruitós i Sant Benet, tram d'obligat enllaç.

Una vegada arribat a Sant Benet comença la millor part, agafo el corriolet que em porta al pont del camí de Generes i en un no res a tocar del camí ja estic a la Font dels Burjons, original sender i el regalim que no deixa de brollar dels seus brocs, ha valgut la pena desviar-se del camí.

Continuem pujant pel camí de Generes, una vegada a dalt travessarem la carretera i baixem cap a Navarcles per anar directament a la Font Nova amb el seu berenador. L'espectacle de la tardor no deixa de sorprendrem mentre enllaço cap a la font de Solervicenç, el camí és una catifa de fulles, la font brolla a dojo.

Segueixo amunt, m'espera la Font de l'Angla, ara dins d'una petita construcció, un altra espectacle.

Ara vaig a buscar la font de les Tàpies, entre mig passo per la vora de Sant Pere de Viladecavalls, la font és lo de menys, te una aixeta i poca gràcia al costat de l'ermita.

També em trobo a la vora del camí una mostra d'art al mig del bosc, a algun artista se li ha acudit de penjar unes rodes pintades a la branca d'un arbre, no cal dir que el camí segueix igual d'espectacular.

Baixo el camí que em porta fins a la Font de les Tàpies, el lloc està espectacular, no l'havia vist mai així, només i passava durant l'estiu, amb els regalims de les roques i el salt d'aigua, em quedo una bona estona donant el volt pel lloc, fent fotos del dret i del revés a tort i a dret, una parella hi ha dut els fills que s'ho estan passant d'allò més bé,

el lloc és ombrivol, humit i comença a fer fresca, desfaig l'últim tram de baixada a la font i m'endinso per un corriolet que em tornarà al camí principal. A partir d'allà, de nou el tram obligat d'enllaç fins el parc de l'agulla passant pel Pont de Cabrianes.

La ruta les fotos

Una aventura amb en Niku

Aquest dissabte vaig sortir tard i sol a fer la volta a Montserrat, però quan era a Santa Cecília em vaig trobar un bttero que buscaba algun lloc per poder pasar una bona estona del dissabte fent esport.

Aviat ho vaig comprendre, el xicot és d'Acoi, està treballant per aquí i s'ha endut la bici per passar les estones de lleure, el Niku s'em presenta i amb poques paraules ja estem pedalant plegats, avui serà un bon company de ruta.

Enfilem cap al Monestir de Montserrat per la carretera i seguim pel camí de Sant Miquel fins a arribar al sender de les bateries que ens porta a Collbató, En Niku s'el veu disfrutar del recorregut tot i que hem de fer molt sender a peu. Una vegada som al final del sender, prop de Collbató, seguim el camí en direcció a Can Maçana, parem un moment per menjar alguna cosa que portem a les motxilles, el xaval va preparat amb fruita i huesitos, mentrestant ens tornem a trobar uns excursionistes amb els que hem anat coincidint mentre baixavem pel sender de les bateries. Prosseguim la marxa i en Niku es recorda que te la dona i els fills a Alcoi, un d'ells entrena de porter i em comenta que mai havia marxat tants dies seguits però tal i com està la feina ho ha hagut de fer. Tot xerrant ens trobem amb el cartell indicatiu del camí de les batalles al Bruc amb informació sobre la guerra del Francès.

Aviat arribem a can Maçana, agafem carretera cap a Montserrat fins que els nostres camins es tornen a separar després de donar una volta pel parc natural de la Muntanya de Montserrat. La volta d'en Niku ">

Volta a Catalunya en btt. CUNIT-TARRAGONA

Distreta etapa de la volta a Catalunya en btt, sortim d'hora al matí de Cunit, passeig marítm avall fins a Sant Salvador, allà ja deixem la línia de costa per anar cap al inteior, ben aviat estem al Vendrell, terra de Pau Casals.

Ja es denota la que entrem al territori dels castellers, tot seguit ens adrecem cap a Albinyana fins a arribar a Salomó on aprofitem per fer un esmorçar, no erem els únics que haviem fet el mateix pensament.

La data, 11 de Setembre, la tenim present a tot arreu i es que en algun balcó ja no queda espai per més simbols.

Després de pasar per un bon grapat de pobles arribem a Tarragona, fem una visita a l'aqueducte romà que està en el procés final de restauració, i per la llera del riu ens arribem al final d'questa etapa pujant pel passeig on veiem el monument als castellers fins a arribar al balcó on podem tornar a contemplar el mar.

Tram final Transpirinenca

Les dones estaven geloses perque les haviem canviat tants dies per les nostres btts, no ens va quedar més remei que emportar-nos-les a fer turisme (o sigui botigues per les capitals) mentre nosaltres pedalavem sota un cel amenaçador de pluja,

no cal dir que les dues etapes que varem fer varen transcorrer per llocs molt guapos

tot i que les nuvolades no ens acababen de deixar veure tot el paissatge que ens hagués agradat. Com sempre les pujades bastant dretes i les baixades bastant perilloses per lo molles que estaven, això va fer que les etapes duressin més de lo que teniem previst. A destacar l'amabilitat de la casa on varem pernoctar d'Etxalar i el tiberi que varem fer per sopar.

A l'endemà, a mitja etapa la pluja es va alternar amb el sol, varem prendre més precaucions per l'estat del terreny, tot i així, no cal dir que el final d'etapa va acabar amb una bona remullada al Cantàbric.

Les dues etapes finals varen ser Orreaga-Etxalar i Extalar-Hodarribia. aquí us deixo el track complert que hem fet. ">