Volta a Catalunya en btt. Pont de Montanyana-Tremp

Després de fer un bon esmorzar a l'Hostal Isidro, tres talls de cansalada a la brasa i un parell d'ous ferrats, tindré bones reserves per afrontar l'etapa.

Pont de Montanyana

Montanyana

 

  Després de fer un volt pel poble em dirigeixo cap a Montanyana, un petit poble de muntanya ancorat en el temps, val la pena visitar-lo. Retorno a la carretera principal  i ben aviat agafo un camí que puja per la dreta del Noguera Ribagorçana per retrobar-me de nou la carretera i arribar-me al poble d'Areny de Noguera on a la seva part alta podem trobar els carrers estrets, empinats i empedrats i arcades que ens porten d'un carrer a un altre.

Esplugafreda

Arribo al Pont de l'Orrit on ja començo a pujar i guanyar alçada. De primer suaument, els primers quatre quilòmetres són asfaltats, després el camí és de grava. Arribo a Esplugafreda, en ruïnes, la pujada es fa més evident vorejant les cingleres dels Arrevangelis, el camí és aspre, feréstec i solitari. Trobo un cartell que m'avisa de la batuda del senglar, els trets dels caçadors i les bordades dels seus gossos em faran companyia durant tota la pujada. El camí cada vegada es més dret, ple de ziga-zagues que van guanyant alçada i la grava persistent fa lenta la progressió. De tant en tant m'he d'aixoplugar de la pluja que es va alternant amb una mica de sol.

Per la Vall dels Voltors

A mida que vaig guanyant alçada per la vall dels voltors les vistes comencen a ser espectaculars en veure les diferents serralades, els voltors volen molt a prop, gaudeixo del seu vol en arribar a la carena de la serra de Gurp a més de 1300 mts. d'alçada, han estat 16 km. de pujada intensa amb algun descans per agafar alè. Segueixo planejant pel camí contemplant una bona manada de voltors fins que apareix la conca de tremp.

Conca de Tremp

Ara ja només queda una bona baixada relativament ràpida pel camí ple de grava. Acabo el recorregut entre granges i terres de conreu rogenques que em porten a Tremp.





LES FOTOS



LA RUTA

Volta a Catalunya en btt. Lleida-L'Alberola-El pont de Montanyana

Etapa durissima per lo que recomano fer-la en dos dies.

Surto de Lleida de bon matí, fa fresca i m'he d'abrigar com cal, surto de la ciutat cap a ponent, ben aviat em trobo per un terreny planer envoltat de granges, camps de conreu i arbres fruiters, de poma, de pera, de préssec i algun conill de bosc que travessa pel camí fins que arribo a Alpicat. A mida que va sortint el sol per la terra ferma em vaig escalfant, començo a entreveure a la llunyania les primeres serralades a tocar de la plana mentre pedalo ara per un terreny de secà acompanyat per dos ciclistes mentre fem petar la xerrada que em fa més lleuger arribar a Alfarràs. En aquest tram observo encuriosit l'aeroport d'Alguaire i una autovia que no porta enlloc totalment acabada i que acaba al mig d'un camp de conreu.

Per la Terra Ferma

Arribo a Ivars de Noguera, s'acaben els camps de conreu i començo a pujar per entre algun camp d'ametllers i oliveres, tot plegat ben poca cosa fins que m'endinso dins el bosc per aparèixer prop del pantà de Santa Anna, m'arribo fins a Boix i l'ermita que porta el mateix nom del pantà, desplaçada i reconstruïda del seu lloc original abans no fos engolida per les aigües del pantà. Segueixo pujant mentre el paisatge es va aclarint, vaig trobant masos en ruïnes, i segueixo pujant per una bona i inòspita pista per tornar a baixar en direcció Tragó de Noguera on trobarem el trencall que ens porta a L'Alberola tot pujant pel impressionant pas del Llop.

Pantà de Santa Anna

En arribar a L'Alberola per sota l'arcada d'una casa, lo més prudent seria quedar-se a descansar i dormir aquí mateix. Hi ha un allotjament del Top Rural. Decideixo seguir sense saber lo que m'espera.

L'Alberola

Desfaig part del camí per començar a pujar relativament ràpid durant 9 km., visito els Masos de Millà, i aquí comença part del calvari, una pujada dreta, solitària i rocallosa que em fa empènyer la btt amb les seves alforges durant una bona estona fins a assolir el pla de les bruixes per tornar a baixar per un pedregar a molt poca velocitat. Finalment aconsegueixo arribar a una pista de terreny rogenc i feréstec fins que trobo asfalt. Ara avanço ràpid mentre visito els poblets de Millà, Agulló i Corçà que em porta a l'entrada del camí del Congost de Mont-rebei.

La Pertussa

El camí es converteix en un sender impracticable, al cim d'un penya segat es veu l'ermita de la Pertussa, han estat 10 km, dues hores i mitja d'empènyer la bici amunt i avall, desmuntar les alforges i carregar-me-les a coll, i carretejar la btt igualment. Però el paisatge que m'espera s'ho val. Com que el pantà està molt avall decideixo passar pel antic camí del fons del barranc lo que em fa avançar amb més dificultat i lentitud. 

Congost de Mont-rebei

En sortir del Congost travesso el pont penjant i en arribar a l'aparcament necessito col·locar el focus doncs se m'ha fet fosc. Per sort el camí que em resta fins al pont de Montanyana està asfaltat i em permet ciclar una mica més tranquil davant els sorolls que sento dins la negror del bosc.



Arribo al Pont de Montanyana molt cansat, a l'Hostal Isidro em tracten com a casa, allotjament del tot recomanable, s'hi parla català i castellà, bon sopar i bon dormir que necessito recuperar forces per l'endemà.

LES FOTOS




LA RUTA

VOLTA CIRCULAR. MANRESA-MONTSERRAT

Feia temps em voltava pel cap buscar una alternativa de btt per poder tornar de Montserrat sense haver de tornar pel camí de pujada o haver de tornar per la carretera. Després de diferents intents fallits aconsegueixo trobar una ruta alternativa de baixada, amb baixades divertides i llargues, alguna d'elles m'ha fet abaixar el seient de la bici per poder-la controlar millor.

Així doncs, surto del parc de l'agulla en direcció a la Salut i ben aviat arribo a Castellgalí.

Segueixo les conegudes marques blanques i blaves direcció Sant Cristòfol i ben aviat començo la constant pujada que em porta a Sta. Cecília.

En arribar a aquest punt tenim l'opció d'arribar a Montserrat i tornar fins al mateix lloc per la carretera, són 8 km. entre anar i tornar. Des de Sta. Cecília seguirem un tram de la carretera direcció Can Massana fins al trencall que ens portarà a Marganell. El primer tram és una baixada de vertigen on es pot baixar molt ràpid. Hi ha un punt on trobem un cartell que ens porta cap a La Manresana, és una baixada més suau que no pas la que he triat per arribar a Marganell. En la meva opció hi ha un tram que es un sender, al principi divertit però de cara al final en el meu cas he hagut de baixar el seient per poder-lo ciclar fins al final tot resseguint les ziga-zagues. Sempre hi ha l'opció d'acabar de baixar a peu. Una vegada arribats a Marganell anem direcció al camp de d'esports i un camí ens enfilara fins a una bona baixada.

A partir d'ara la ruta s'endureix fins al final doncs s'alternen les rampes de pujada amb les de baixada, les pujades es van fent tranquilament, i les baixades solen ser llargues i divertides. Haurem de passar per la riera del Gall que ens portarà a Colldarboç on podem escurçar la tornada per la carretera, la riera de Cornet, la riera de Rajadell, tot entre sensacionals boscs bastant inòspits. L'ultima pujada em porta a la Torre de Santa Caterina des d'on tenim una bona panoràmica de Manresa.

En aquest punt també podem escurçar la ruta arribant a Manresa per la Catalana, en el meu cas m'he arribat al Parc de l'Agulla seguint el Cardoner per Sant Joan i pujant pel regadiu.

Important seguir la ruta en el sentit del track, si la feu en sentit contrari segur que hi ha trams on haurem de pujar la btt a l'esquena.

Seguiu la ruta a



Les fotos

Del Pirineu Català al Mar

Clica

Fotos

Del Pla de Bages al Mar. Manresa-Calafell

Ruta exigent de tota una jornada, sortim de Manresa en direcció al Suanya, d'aquí cap a Salelles i el pla se Sanç tot sota la boira glaçada del matí i entre els camps de conreu llaurats. Seguim pujant amunt per la vora de la freda riera de Guardiola, entrem als boscs de Ca L'Enric de la Torre fins a la devesa de Dalt de ca L'Esteve. Atravessarem el torrent de Julenques i comencem a pujar fort fins a Sant Pau de la Guardia. Creuarem Montserrat Parc per endinsar-nos al bosc que ens pujarà al coll del Bruc i a l'abandonat cal Soteres, i, seguint pujant, arribem al coll de roques blanques. A partir d'aquí tindrem una bona baixada entre boscs i la riera de ca n'Aguilera fins Els Hostalets de Pierola. A partir d'ara el paisatge canvia completament predominant grans extensions de vinya ben arrenglerada. Seguim cap a Piera, Sant Jaume Sesoliveres, La Fortesa, comencem a passar entremig de diferents caves, Cal Rossell de la Serra on estan fent una bona calçotada, les vinyes de ca l'Avi, amb un constant puja i baixa de rieres fins a Sta. Fe del Penedès. Ben aviat arribo a La Granada i Vilafranca del penedès. A partir d'aquí torna a canviar el paissatge amb industria i poligons industrials passant pels Monjos, La Rapita, Les Masuques, Castellet vora el Foix, i Clariana amb les pedreres de calç. Ja només queda travessar l'últim bosc de baixada per arribar al turisme de platja dels Jardins de Cunit. Arribo a Cunit en ple carnestoltes i gresca, segueixo passeig avall entre apartaments turístics i el mar direcció Calafell finalitzant la travessa. Molt recomanable per apreciar els diferents contrasts de sistemes vida a mida que vas seguint el recorregut.

Volta a Catalunya en BTT. Tortosa-Gandesa-Riba·Roja

30 de Dessembre de 2011.

Nova etapa de la volta a Catalunya en btt. Etapa llarga motivada per la logística, tenim estació de ferrocarrils a Tortosa i a Riba-Roja, en total han estat 112 km. de recorregut. En principi el recorregut per la terra dels Templers no havia de ser massa complicat a no ser pels km. acumulats, però la realitat ha estat molt diferent; un dia exageradament ventós ha endurit la marxa, les ràfegues feien perdre l'estabilitat dalt de la btt i el constant vent de cara em feia pedalar sense descans fins-i-tot a les suaus baixades per poder arribar a Riba-Roja abans no fos fosc.

Surto ben d'hora de l'estació de Tortosa, travesso l'Ebre direcció Roquetes i enfilo la Via Verda. Ben aviat començo a veure que em trobaré amb un ambient rural durant tot el recorregut, molts camps de cítrics regats pel canal de l'Ebre, el pastor amb el seu ramat per la via verda, el massis dels Ports a l'esquerra i ben aviat arribo a l'assut de Xerta, una obra hidràulica de més de mig segle i on també hi ha un curiós rellotge solar. A partir d'aquí comença una part de recorregut més ferèstega entre el barranc del riu Canaletes, el Santuari de la Fontcalda, i la seva font d'aigua calenta, molts túnels, la majoria sense llum producte del vandalisme, es imprescindible dur focus, tot i això trobarem algun túnel iluminat amb leds alimentats per energia solar. Passarem per moltes estacions, algunes de tancades, algunes de molt malmeses i algunes reconvertides en bar fins a arribar al poble de Bot. Des de aquí ens dirigim al collet de les forques amb la terra molt més seca per arribar a Gandesa.

A Gandesa em trobo un veí que em fa cinc cèntims de l'historia del poble, amb l'església de 4 portes, la històrica presó i el museu de la guerra civil. A partir d'aquí em dirigeixo cap a Batea pel Coll del Moro, trobo les restes d'una trinxera de la guerra civil, les restes del poblat ibèric de Coll del Moro i molt vent de cara cap al parc eòlic, passo arran del molins que giren a tot drap direcció Batea on passejo pel carrers que et transporten a una altra època, surto del poble pels rentadors i abeuradors direcció a la Pobla de Massaluca, molt conreu de vinya, passat La Pobla baixo al Barranc de Voravall amb molt conreu de secà, almenys aquí baix no hi ha vent i puc avançar més ràpid fins el pont de Berrús. Queda l'últim coll del dia, pujo fins el coll de Berrús on començo a veure el pantà de Riba-Roja i m'arribo a l'ermita de Santa Magdalena o de Berrús, una ermita que fou desmuntada pedra a pedra i pujada aquí dalt perquè no quedés engolida per les aigües del pantà. Ara tot baixada fins la presa del pantà i el poble rural de Riba-Roja on podem contemplar l'església barroca ja il.luminada per l'hora que s'ha fet.

Sortida del dia de Nadal

Ruta del dia de Nadal. Sortideta suau per cremar una mica els dinars d'aquests dies amb bona companyia. El dia es presenta fred amb temperatures sota zero, sortim 4 btteros direcció Santpedor per anar a Castellnou, el glaç esta present per tot arreu però es va fonent amb el sol que va sortint. Desde Castellnou veiem les boires per les valls del Llobregat i els cims nevats per sobre de les boires. Un esmorzar moderat de Nadal i cap a casa.