Del Pla de Bages al Mar. Manresa-Calafell

Ruta exigent de tota una jornada, sortim de Manresa en direcció al Suanya, d'aquí cap a Salelles i el pla se Sanç tot sota la boira glaçada del matí i entre els camps de conreu llaurats. Seguim pujant amunt per la vora de la freda riera de Guardiola, entrem als boscs de Ca L'Enric de la Torre fins a la devesa de Dalt de ca L'Esteve. Atravessarem el torrent de Julenques i comencem a pujar fort fins a Sant Pau de la Guardia. Creuarem Montserrat Parc per endinsar-nos al bosc que ens pujarà al coll del Bruc i a l'abandonat cal Soteres, i, seguint pujant, arribem al coll de roques blanques. A partir d'aquí tindrem una bona baixada entre boscs i la riera de ca n'Aguilera fins Els Hostalets de Pierola. A partir d'ara el paisatge canvia completament predominant grans extensions de vinya ben arrenglerada. Seguim cap a Piera, Sant Jaume Sesoliveres, La Fortesa, comencem a passar entremig de diferents caves, Cal Rossell de la Serra on estan fent una bona calçotada, les vinyes de ca l'Avi, amb un constant puja i baixa de rieres fins a Sta. Fe del Penedès. Ben aviat arribo a La Granada i Vilafranca del penedès. A partir d'aquí torna a canviar el paissatge amb industria i poligons industrials passant pels Monjos, La Rapita, Les Masuques, Castellet vora el Foix, i Clariana amb les pedreres de calç. Ja només queda travessar l'últim bosc de baixada per arribar al turisme de platja dels Jardins de Cunit. Arribo a Cunit en ple carnestoltes i gresca, segueixo passeig avall entre apartaments turístics i el mar direcció Calafell finalitzant la travessa. Molt recomanable per apreciar els diferents contrasts de sistemes vida a mida que vas seguint el recorregut.

Volta a Catalunya en BTT. Tortosa-Gandesa-Riba·Roja

30 de Dessembre de 2011.

Nova etapa de la volta a Catalunya en btt. Etapa llarga motivada per la logística, tenim estació de ferrocarrils a Tortosa i a Riba-Roja, en total han estat 112 km. de recorregut. En principi el recorregut per la terra dels Templers no havia de ser massa complicat a no ser pels km. acumulats, però la realitat ha estat molt diferent; un dia exageradament ventós ha endurit la marxa, les ràfegues feien perdre l'estabilitat dalt de la btt i el constant vent de cara em feia pedalar sense descans fins-i-tot a les suaus baixades per poder arribar a Riba-Roja abans no fos fosc.

Surto ben d'hora de l'estació de Tortosa, travesso l'Ebre direcció Roquetes i enfilo la Via Verda. Ben aviat començo a veure que em trobaré amb un ambient rural durant tot el recorregut, molts camps de cítrics regats pel canal de l'Ebre, el pastor amb el seu ramat per la via verda, el massis dels Ports a l'esquerra i ben aviat arribo a l'assut de Xerta, una obra hidràulica de més de mig segle i on també hi ha un curiós rellotge solar. A partir d'aquí comença una part de recorregut més ferèstega entre el barranc del riu Canaletes, el Santuari de la Fontcalda, i la seva font d'aigua calenta, molts túnels, la majoria sense llum producte del vandalisme, es imprescindible dur focus, tot i això trobarem algun túnel iluminat amb leds alimentats per energia solar. Passarem per moltes estacions, algunes de tancades, algunes de molt malmeses i algunes reconvertides en bar fins a arribar al poble de Bot. Des de aquí ens dirigim al collet de les forques amb la terra molt més seca per arribar a Gandesa.

A Gandesa em trobo un veí que em fa cinc cèntims de l'historia del poble, amb l'església de 4 portes, la històrica presó i el museu de la guerra civil. A partir d'aquí em dirigeixo cap a Batea pel Coll del Moro, trobo les restes d'una trinxera de la guerra civil, les restes del poblat ibèric de Coll del Moro i molt vent de cara cap al parc eòlic, passo arran del molins que giren a tot drap direcció Batea on passejo pel carrers que et transporten a una altra època, surto del poble pels rentadors i abeuradors direcció a la Pobla de Massaluca, molt conreu de vinya, passat La Pobla baixo al Barranc de Voravall amb molt conreu de secà, almenys aquí baix no hi ha vent i puc avançar més ràpid fins el pont de Berrús. Queda l'últim coll del dia, pujo fins el coll de Berrús on començo a veure el pantà de Riba-Roja i m'arribo a l'ermita de Santa Magdalena o de Berrús, una ermita que fou desmuntada pedra a pedra i pujada aquí dalt perquè no quedés engolida per les aigües del pantà. Ara tot baixada fins la presa del pantà i el poble rural de Riba-Roja on podem contemplar l'església barroca ja il.luminada per l'hora que s'ha fet.

Sortida del dia de Nadal

Ruta del dia de Nadal. Sortideta suau per cremar una mica els dinars d'aquests dies amb bona companyia. El dia es presenta fred amb temperatures sota zero, sortim 4 btteros direcció Santpedor per anar a Castellnou, el glaç esta present per tot arreu però es va fonent amb el sol que va sortint. Desde Castellnou veiem les boires per les valls del Llobregat i els cims nevats per sobre de les boires. Un esmorzar moderat de Nadal i cap a casa.

Bages en btt. Ruta 5, altiplans del Moianès.

Ruta que transcorre pels voltants de Moià, els paratges són variats amb boscs de pi roig i rouredes i rieres per la vall de Marfà o Golarda, trobarem molt bestiar al llarg del recorregut i moltes masies aïllades, algunes d'elles deshabitades però a la majoria hi viuen. La ruta transcorre pels municipis de Moià, Castellterçol, Castellcir i Collsuspina. A l'estiu ha de ser una ruta agradable però al hivern hi fa un fred que pela. A tenir en compte que rellisca molt el tram per on travessem la riera de Marfà.

Manresa-Montserrat-Marganell-Manresa

Sortideta a mig matí cap a Montserrat combinant el camí de Sant Jaume amb el GR, la sortida l'he fet desde el parc de l'agulla, cap a Viladordis i Castellbell. Agafo direcció Sant Cristofol, el camí de Sant Jaume de Castellbell i pujada constant cap a Santa Cecília. D'allà fins a Montserrat. De baixada tornaré per Marganell i a partir d'allà vaig buscant camí fins a Ca La Iaia, es fa tard i agafo un tram de carretera fins a Salelles on em torno a desviar per camins fins Manresa.

RUTA DE LES FONTS

Som Diumenge matí, s'entreveu que sortirà el sol ben aviat, finalment els companys s'han escampat, uns a caminar, altres pel Tarragonès, ... M'havien parlat d'una ruta molt propera per camins que estem tips de passar-hi, però tal com s'han lligat resulta molt entretinguda resseguint les fonts properes a Navarcles. Surto prop del parc de l'agulla tot escalfant les cames cap a Sant Fruitós i Sant Benet, tram d'obligat enllaç.

Una vegada arribat a Sant Benet comença la millor part, agafo el corriolet que em porta al pont del camí de Generes i en un no res a tocar del camí ja estic a la Font dels Burjons, original sender i el regalim que no deixa de brollar dels seus brocs, ha valgut la pena desviar-se del camí.

Continuem pujant pel camí de Generes, una vegada a dalt travessarem la carretera i baixem cap a Navarcles per anar directament a la Font Nova amb el seu berenador. L'espectacle de la tardor no deixa de sorprendrem mentre enllaço cap a la font de Solervicenç, el camí és una catifa de fulles, la font brolla a dojo.

Segueixo amunt, m'espera la Font de l'Angla, ara dins d'una petita construcció, un altra espectacle.

Ara vaig a buscar la font de les Tàpies, entre mig passo per la vora de Sant Pere de Viladecavalls, la font és lo de menys, te una aixeta i poca gràcia al costat de l'ermita.

També em trobo a la vora del camí una mostra d'art al mig del bosc, a algun artista se li ha acudit de penjar unes rodes pintades a la branca d'un arbre, no cal dir que el camí segueix igual d'espectacular.

Baixo el camí que em porta fins a la Font de les Tàpies, el lloc està espectacular, no l'havia vist mai així, només i passava durant l'estiu, amb els regalims de les roques i el salt d'aigua, em quedo una bona estona donant el volt pel lloc, fent fotos del dret i del revés a tort i a dret, una parella hi ha dut els fills que s'ho estan passant d'allò més bé,

el lloc és ombrivol, humit i comença a fer fresca, desfaig l'últim tram de baixada a la font i m'endinso per un corriolet que em tornarà al camí principal. A partir d'allà, de nou el tram obligat d'enllaç fins el parc de l'agulla passant pel Pont de Cabrianes.

La ruta les fotos

Una aventura amb en Niku

Aquest dissabte vaig sortir tard i sol a fer la volta a Montserrat, però quan era a Santa Cecília em vaig trobar un bttero que buscaba algun lloc per poder pasar una bona estona del dissabte fent esport.

Aviat ho vaig comprendre, el xicot és d'Acoi, està treballant per aquí i s'ha endut la bici per passar les estones de lleure, el Niku s'em presenta i amb poques paraules ja estem pedalant plegats, avui serà un bon company de ruta.

Enfilem cap al Monestir de Montserrat per la carretera i seguim pel camí de Sant Miquel fins a arribar al sender de les bateries que ens porta a Collbató, En Niku s'el veu disfrutar del recorregut tot i que hem de fer molt sender a peu. Una vegada som al final del sender, prop de Collbató, seguim el camí en direcció a Can Maçana, parem un moment per menjar alguna cosa que portem a les motxilles, el xaval va preparat amb fruita i huesitos, mentrestant ens tornem a trobar uns excursionistes amb els que hem anat coincidint mentre baixavem pel sender de les bateries. Prosseguim la marxa i en Niku es recorda que te la dona i els fills a Alcoi, un d'ells entrena de porter i em comenta que mai havia marxat tants dies seguits però tal i com està la feina ho ha hagut de fer. Tot xerrant ens trobem amb el cartell indicatiu del camí de les batalles al Bruc amb informació sobre la guerra del Francès.

Aviat arribem a can Maçana, agafem carretera cap a Montserrat fins que els nostres camins es tornen a separar després de donar una volta pel parc natural de la Muntanya de Montserrat. La volta d'en Niku ">